Sovint amic, massa sovint
RE             fa#
palpo l'angoixa dins el pit,
RE7             SOL
moments obscurs de llarga nit
                    RE
solquen el dur camí que hem escollit.
        MI                  LA
		
Potser amb el crit, potser amb les mans
obrirem pas, farem un cant
que vibrarà i es farà gran
com el dia que neix a cada instant.

I el nostre esforç esperançat lluita fidel
RE                   fa#          RE7  SOL
serà com l'arbre que és valent
                 RE
a cops de pluja, a cops de vent,
  MI                LA      RE
cada dia és un nou pas, cada nit un nou repòs,
     SOL            RE       SOL           RE
cada gota de la rosada, nova frescor.
     DO           SOL            LA

Sovint amic, massa sovint,
sento que som poble oprimit,
que he begut dolços vins d'oblit
i al compàs de la por es va destruint.